Evol

Classé parmi les plus beaux villages de France


Les terres d’Èvol, confiscades al vescomte de Conflent, són cedides el 957 pel comte de Cerdanya Sunifred II a l’abadia de Santa Maria de Ripoll, abans de ser restituïdes. Abans del 1230, pertanyen a Bernat I de Llo (d’Alion), i desprès al seu fill Bernat II, mort a la foguera de la Inquisició el 1258. El rei Jaume II de Catalunya-Aragó nomena el seu descendent Guillem I de So senyor d’Èvol, que fa construir el 1260 el castell feudal, prop de nova línia de frontera amb el regne de França (tractat de Corbeil el 1258).

El castell, edificat sobre un contrafort del Mont Coronat, té forma de quadrilàter d’uns 40 m de costat, amb una torre rodona a cada angle i una torre mestra rodona al mig de la muralla nord. L’edifici d’habitació ocupava la muralla oest i disposava de tres sales comunicants. Les muralles est i oest comportaven una poterna, amb una entrada principal a la muralla meridional. A l’oest hi ha una terrassa exterior, la Miranda, dominant la vall. Existia un pis superior al nivell del camí de ronda.

La senyoria d’Èvol fou erigida en vescomtat el 1335. Poc després, el 1343, el vescomte Joan de So fa edificar un nou castell prop d’Oleta (la Bastida), que serà la seva residència. L’antic castell només té una petita guarnició i servirà de magatzem als recaptadors generals de l’Antic Règim. És venut el 1812 com a « béns nacionals » i quedarà propietat privada fins el 1990, on és comprat pel municipi d’Oleta-Èvol.



Seguint els passos de les bruixes i encantades

La vall d’Èvol és poblada de records de bruixes.

«  Nascuda el 1918, sempre he viscut a Èvol. Me recordi molt bé dels plors del meu germà petit les nits de plena lluna, quan la bruixa del poble s’enlairava cap a la Molina, al Mont Coronat, al lloc dit la Cadira de les bruixes. Se’l podia pas consolar i el meu avi, nascut el 1850, el padrí vell, deia que la nostra casa era embruixada. »

 

« La bruixa tirava males sorts al bestiar i el feia morir, per exemple acariciava un porc o un xai d’una certa manera dient « que és bonic – que és guapo », l’endemà, la bèstia era morta ; de cops tot el ramat s’inflava i se moria, la bruixa havia passar per allí.

Se sentia dir al vespre, a la vetllada, que un fill d’agricultor, a l’estable, veient un ocell descansant sobre una vaca, li donà un cop de bastó i li trencà l’ala. L’endemà, va veure la seva mare amb l’espatlla trencada. Era ella, la bruixa, que sabia se transformar en bèstia. »

 

El Gorg Negre amaga llegendes d’encantades

Una llegenda conta que un pastor mort de gana provocà una terrible tempesta pescant una de les truites d’or del llac, abans que una bruixa li demani d’anar a robar el batedor d’or de les encantades.

 

El 1897, Jaume Masso i Torrents va escriute un drama líric, inspirat en una llegenda que un pastor li havia contat, no gaire lluny del llac. Musicat per Enric Morera, l’opera La Fada posa en escena les encantades, el fill del senyor de Paracolls i la filla del senyor d’Èvol.


[Préc.] 1 ... 3 4 5 [6] 7 8 9  [Suivant]11-12 de 18