Evol

Classé parmi les plus beaux villages de France


Patrimoni civil

Patrimoni vernacular

Evol la medieval

A la sallida d’Oleta, la ruta puja amb revolts fins a Èvol. La sorpresa rau allevontes dins la unitat de les construccions d’aquest antic poble medieval (primera menció el 957) avui classificat entre els « Plus beaux villages de France », o sigui els més bonics pobles de França. Les parets de les cases són d’esquistos, les pedres endreçades les unes sobre les altres, els terrats amb lloses d’un esquist local. Les cases s’allarguen en una faixa al llarg de la ruta, sota l’església de Sant Andreu, classificada en els Monuments Històrics des del 1943. Els carrers són estrets, de vegades amb graons. A l’entrada del poble s’ha conservat un rentador. Èvol en compta tres en total. L’aigua no falta. Un petit rec travessa el poble i el bressola amb el seu cant.

Víctima com tants altres pobles de l’èxode Èvol, que comptava amb prop de 420 habitants en 1851, ha vist la seva població disminuir. Avui els seus quaranta residents fan viure el veïnat.

L’antiga escola del poble va ser transformada en sala d’exposició consagrada a l’escriptor Ludovic Massé, nascut a Èvol el 1900. Aquest lloc presenta també eines agrícoles de l’inici del segle XX.

Les cases han estat renovades, respectant les construccions d’abans, parets d’esquistos i terrats de lloses d’Èvol. El caràcter del poble ha estat conservat. Els seus forns de pa desbordant  de les parets porten encara el testimoniatge de la vida rural dels inicis del segle XX.

« A Èvol, hi ha dues menes de lloses sobre el camí ramader. Al Pont de la Llosa, és molt dura. Si feu un terrat amb ella, en teniu per la vida. Més amunt, la del Roc dels Moros és més tendra. He treballat amb lloses d’altres llocs, mes cap no tenia la qualitat de la d’Èvol. Era la millor.
Quan se treuen lloses, cal anar en compte de no fer-ho de qualsevol manera, car tot se recupera. Par exemple, dels petits trossos nos en servim per tapar el forats dins les parets. »
Jacky Léal, 2017



Oleta i Èvol, terra de tradicions

Cortal d’en Camel                                                                          Patrimoni vernacular

Els ramats d’Èvol

La cria d’ovins era, a Èvol, clarament superior a la cria de bovins : abans de la Primera guerra mundial, la vall sustentava fins a 2000 ovins i només 150 bovins. Cada família tenia un ramat d’unes cinquanta fedes i dues a sis vaques.

El poble era especialitzat en la venda de joves moltons : les borrecs de vuit mesos a un any eren venuts a les fires de tardor, quan baixaven de la muntanya. 

 

La vida pastoral

Aquesta ramaderia descansava sobre una organització col·lectiva. Els ramats eren reagrupats i pasturaven les diverses terres de la vall segons els períodes. El camí ramader és el camí de transhumància, que permetia als ramats anar de Tuïr d’Èvol a la Molina.

A la primavera els ramats pasturaven al voltant dels cortals. Del 1er de juny al 30 de setembre un vaquer guardava la vacada, és a dir el conjunt de les vaques del poble, a la devesa (comunal reservat a la pastura) de la Valleta, entre el refugi de la Molina i el Gorg Negre.

A mitjan juny els ramats eren en altitud : les vaques pasturaven l’herba del Pla de la Valleta, els ovins seguien els sotaboscos i els pendents més escarpats.

El dia de la Sant Joan se desenvolupava la processó al Gorg Negre. « El capellà exorcitzava les aigües i la muntanya… i feia fora el dimoni present al Bac dels Pudents, al Gorg on prenia l’aparença d’un marrà negre. Després beneïa pastors i ramats ».

Al setembre les vaques baixaven progressivament fins al poble, seguides pels ovins.

 

« A la primavera, la guàrdia dels ramats era confiada a tres propietaris, que es posaven d’acord entre ells i amb els pastors, gairebé tots nascuts a Èvol. Cada família tenia dos o tres cortals a diferents altituds : a l’hivern, prop del poble, i prop del bosc fins a més de 2000 metres d’altitud. A l’estiu el bestiar era reagrupat de la Molina al Gorg Negre i dins el bosc; a l’octubre, se baixava a mitja vall, per Tots Sants als Llosers, i retorn al voltant del poble per la Sant Andreu » Jean Mauri, 28 de gener del 1972, recollit per Joan Becat. Font : Revista Conflent n°67, 1974. La vallée d’Evol, vivre en Haut Conflent, Jean Bécat


[Préc.] 1 2 3 4 [5] 6 7 8 9 [Suivant]9-10 de 18